«De l'única cosa que estava cansada era de rendir-me.»
L’1 de desembre del 1955, Rosa Parks es va negar a cedir el seu seient a un home blanc en un autobús segregat. Això va provocar el boicot als autobusos de Montgomery (Alabama). Al cap d’un any, quan finalment el boicot es va acabar, la segregació als autobusos va ser declarada inconstitucional, el moviment pels drets civils es va convertir en una causa nacional i la Rosa va perdre la feina. En aquesta història, però, hi ha moltes més coses que no coneixem i que van més enllà d’un simple acte de desobediència. Mitjançant un llenguatge senzill i colpidor, Rosa Parks narra el seu paper crucial en la lluita per la igualtat entre la ciutadania nord-americana. La seva dedicació a la causa va ser inspiradora; la lluita, inoblidable.
«El relat de Rosa Parks, digne i assossegat, sobre els abusos comesos contra ella i altres persones, dona a les seves paraules un valor i una força com cap ràbia en carn viva podria fer-ho.» Kirkus Reviews
